Estem vivim una època dolenta, tant a nivell econòmic ( no cal dir que amb la crisi les dones estem en pitjor situació a nivell laboral) com en drets, ja que el dia 20 de desembre del 2013 el Consell de Ministres va aprovar la reforma de la Llei Orgànica 2/2010 del 3 de març de salut sexual i reproductiva que regula en el nostre país les condicions per la interrupció involuntària de l'embaràs i extableix les obligacions dels poders públics pel que fa a l'exercici d'aquets dret.
La llei que teniem fins ara ens permet a les dones decidir lliurament sobre la nostre sexualitat, aixì com a la maternitat. Decisió que ha de ser respectada i sobre tot i molt important amb l' empara de la llei. La Llei del 2010 va sustituir la del 1985, havia ser un avanaç en els drets de totes les dones. També tenint que dir que amb aquesta llei els professionals de la medicina estàvem protegits.
El
projecte de llei que proposa el govern del PP representa un retrocés important
tant a nivell normatiu, social i ideilògic. No podrem decidir d'una manera
conscient i sobretot reponsable la nostre sexualitat ni molt meyns la nostre
maternitat. Tot això avocarà a moltes dones a l'avortament en clíniques
clandestines amb els rics que pot comportar per la seva salut o les més
afortunades, si se li pot dir afortunades a totes aquelles dones que tinguin
que sortir al estranger ( com abans s'anava a Londres) a que li practiquen un
avortament. La proposta del Govern del PP ens situa 30 anys enrere en els drets de totes les dones.
Aquesta llei no nomes elimina la possibilitat d'interrompre la gestacio sinó que ho considera un delicte. Es tracta d'una llei regressiva i retrograda que situa el nostre país en la cua d'Europa. No nomes tinc por i rabia per mi, sinó també per la meva filla, una noia de 16 anys. Ens volen deixar un panorama devastador per els drets de totes les dones, es trobarà un panorama desastrós.
Tenim que lluitar per aquets drets.
Drets per totes les dones.
Tenim que lluitar per aquets drets.
Drets per totes les dones.
