Viu dels pares fins que puguis viure dels fills: obligació o decisió pròpia?

Jo tinc 29 anys i sóc un dels 37,5% dels joves entre 25 i 34 anys del meu país que continua vivint a casa dels seus pares. Un 37,5% dels joves és un número molt elevat, tot i els canvis generacionals que hi ha hagut entre la meva generació i la dels nostres progenitors, que fa que ara marxem de casa dels pares a una edat més tardana. En canvi, podem dir que aquestes xifres són una de les tantes conseqüències negatives de la crisi econòmica i de les retallades que estem patint.

% Joves entre 25 i 35 anys que viuen amb els pares (http://www.euribor.com.es/2014/02/11/mapas/be0i7kgiqaaojki/)

Reflexió d'una dona amb la seva filla

Estem  vivim una època dolenta, tant a nivell econòmic ( no cal dir que amb la crisi les dones estem en pitjor situació a nivell laboral) com en drets, ja que el dia 20 de desembre del 2013 el Consell de Ministres va aprovar la reforma de la Llei Orgànica 2/2010 del 3 de març de salut sexual i reproductiva que regula en el nostre país les condicions per la interrupció involuntària de l'embaràs i extableix les obligacions dels poders públics pel que fa a l'exercici d'aquets dret.

La llei que teniem fins ara ens permet a les dones decidir lliurament sobre la nostre sexualitat, aixì com a la maternitat. Decisió que ha de ser respectada i sobre tot i molt important amb l' empara de la llei. La Llei del 2010 va  sustituir la del 1985, havia ser un avanaç en els drets de totes les dones. També tenint que dir que amb aquesta llei els professionals de la medicina estàvem protegits.



Campanya a favor de l'avortament PSC (www.socialistes.cat)