Jo tinc 29 anys i sóc un dels 37,5% dels joves entre 25 i 34 anys del meu país que continua vivint a casa dels seus pares. Un 37,5% dels joves és un número molt elevat, tot i els canvis generacionals que hi ha hagut entre la meva generació i la dels nostres progenitors, que fa que ara marxem de casa dels pares a una edat més tardana. En canvi, podem dir que aquestes xifres són una de les tantes conseqüències negatives de la crisi econòmica i de les retallades que estem patint.
 |
| % Joves entre 25 i 35 anys que viuen amb els pares (http://www.euribor.com.es/2014/02/11/mapas/be0i7kgiqaaojki/) |
Els joves no tenim la possibilitat de marxar de casa i ens hem de quedar sota el paraigua dels pares perquè si no molts no tindríem on poder viure. O també hi ha casos on els fills/es decideixin quedar-se a casa els pares perquè són els únics de la família que poden aportar un sou al final de mes i decideixen no emancipar-se per contribuir en l’economia familiar.
Crisi ha impactat més als països del sud
Si comparem aquests números amb la de la resta d’Europa, podem veure una gran diferència entre els països del nord i els països del sud, sent el percentatge molt més baix als països del nord. Una dada més que demostra les diferències notables que hi ha avui en dia entre uns i altres, i que en gran part s’han vist incrementades amb aquesta crisi. Per tots és sabut que la crisi econòmica mundial que estem patint ha tingut més impacte i ha afectat més els països del sud que els del nord. Espanya no està entre les que menys joves s’han pogut emancipar, però sí que es troba a la part baixa, molt a prop d’Hongria i Romania. I es troba a anys llum de països com Alemanya o Suècia.
És necessari canvi de tendència cap al lloguer
Aquesta és una de les dades que demostra la gran dificultat que estem tenint els joves de la meva generació per poder tirar endavant en aquesta situació de crisi en el nostre país. I no és només la falta de feina la que explica aquestes dades, sinó també els preus dels habitatges. Preus que a causa de la crisi han baixat, però han començat a decréixer una vegada els preus ja estaven fora d’òrbita. Ara els pisos estan més econòmics, però la gent no té ni diners suficients ni els bancs donen hipoteques o crèdits per poder comprar. També hem de començar a canviar la idea de comprar pisos quan marxem de casa. Aquesta ha sigut la tendència del nostre país, comprar sense passar pel lloguer. Sempre s’ha pensat que viure de lloguer és llançar els diners perquè al final el pis no és teu, però és molt més segur perquè no tens la cadena que t’ofega d’una hipoteca o un crèdit quan no pots pagar. Si tens problemes en estar de lloguer, deixes el pis i ja està.
A Alemanya i a Suècia s’acostuma, per exemple, primer a llogar i fins que no tens una vida més o menys estable no es compra. Té força sentit, ja que ells pensen que comprar-se un pis té unes responsabilitats i és millor anar estalviant encara que sigui poc i quan ja tens la suficient solvència llavors comprar. Alemanya és un dels països on més es lloguen pisos i els preus dels lloguers són força barats comparats amb els nostres.
Per això crec que des dels governs s’ha d’incentivar el lloguer social o a tenir un lloguer molt més econòmic per ajudar-nos a què puguem emancipar-nos. Hi ha molts pisos buits i molta gent necessitada. I el lloguer pot ser una de les millors opcions a ajudar-nos a què puguem tirar endavant i tenir una vida digna.
