Omple la motxilla per un nou futur!

La JSC Ribes-Roquetes va néixer a partir d’un grup de joves que sentien socialistes però que tenien il·lusió i ganes d’ajudar a canviar la realitat del seu municipi, Sant Pere de Ribes. Municipi que, com la gran majoria de municipis del nostre país, s’ha vist afectat durament per la crisi. Es tracta del municipi amb més taxa d’atur de la comarca del Garraf, superant el 20% d’atur.

Així que inclús abans de fer oficial la constitució de la nova agrupació de joves socialistes, vam decidir que havíem de començar a actuar i trobar on millor podíem ajudar. Vam veure que al nostre municipi hi havia moltes mancances però que moltes d’elles ja estaven cobertes d’alguna manera. El banc d’aliments s’encarrega de recopilar menjar, les ONGs de roba, medicaments i productes de primera necessitat. Però vam veure que no hi havia cap associació que s’encarregués d’ajudar a l'educació pública, que tantes retallades han patit en els últims anys. I d’aquí va sorgir la idea d’iniciar la campanya 'Omple la motxilla per un nou futur!' 

Logotip campanya Omple la motxilla per un nou futur!

Projecte APS

Introducció i presentació del projecte en àmbit polític i social

Des de que vaig  finalitzar els estudis d’ infermeria he treballat al diferents àmbits de la salut pública Catalana, bàsicament he desenvolupat la meva carrera profesional asistencial  al Institut Català de la Salut i al Sistema d’ Emergències Mèdiques, en quant a docència he col·laborat a la UAB i UB, com a professor associat.

Gràcies a aquesta òptica, que m’ ha permès observar possibles millores issues del ja excel·lent servei que presta el proveïdor de serveis de salut més gran de Catalunya, sempre des de una vessant socialista i municipalista, perquè soc dels ciutadans que pensa que els petits canvis, poden millorar el servei.

En aquest projecte, necessitarem implicar diferents actors, per una banda a la direcció d’ atenció primària de Sabadell i per l’altra a la direcció del Hospital de Sabadell, amb el Ajuntament de Sabadell amb la regidoria de salut com a eix vertebrador del projecte. 

Pla d’ acció

Missió: Establir una pasarel.la de comunicació en xarxa entre els dos proveïdors més importats de Sabadell, per millorar l’ eficiència del servei, reduint els costos, i augmentant la qualitat assistencial del servei i la seguretat del usuari.

Visió: Implementar el pla d’ acció, en les seves diferents fases i temporalització, amb una línia definida d’ intervenció per assolir el objectiu, en el temps fixat.

Valors: Presentació del pla i presetació dels stayholders (involucrats) de la taula de treball, així com es dona a conèixer el pla de treball, amb l’ estratègia a seguir.

"Normandia Tierra de Libertad"

Normandia (Fuente https://encrypted-tbn2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQPjMOGEXfCwT-_gbKYorqq71UGgnMPTVXKpJRwJ95BES0qKdp0RQ)

El 6 de Junio de 1944, Normandia, entra en la historia convirtiendo sus playas, en el campo de batalla más grande de todos los tiempos, haciendo que, la Batalla de Normandia, fuese la que jugase el papel más decisivo en el desenlace de la Segunda Guerra mundial.

Fue la mayor invasión por mar de todos los tiempos y ese día, conocido como el día-D, marcó el comienzo de la liberación de Francia y Europa, de la ocupación nazi, así, como el principio del fin de la II Guerra Mundial.

Este hecho histórico, el cual dejó la friolera cifra, solo en la batalla del 6 de junio, de 12 mil soldados aliados fallecidos y 6 mil soldados alemanes fallecidos, nunca se hubiese producido, si no hubiese existido la figura demoníaca de un perturbado mental llamado Adolf Hitler.

Con este escrito, quiero y deseo agradecer, en este 70º aniversario, a todas las personas que dieron su vida por la libertad, no solo en esas playas Lombardas, sino durante toda la Segunda Guerra Mundial. Creo que son hechos de nuestra historia, que debemos recordar, porque solo de esa manera, recordándolos y conociendo como y porque sucedieron, no volveremos a revivirlos.

Federico García Lorca

Tal día como hoy, hace 116 años, nació uno de los poetas y dramaturgos con mayor influencia y popularidad de la literatura española del siglo XX, Federico García Lorca, que fue fusilado el 18 de agosto de1936.

Aquellos que aquella madruga del 19 al 20 de Agosto del 36, sin juicio previo, fusilaban a Federico García Lorca, no sabían, ignoraban, que ese personaje, siempre seguiría vivo a través de su obra, asesinaban cruelmente al que seria el poeta español mas reconocido internacionalmente, y ¿cual fue el delito que Lorca cometió, para que "una tropilla derechista", lo fusilase", pues sin duda eran delitos capitales........ser republicano, ser homosexual y sobre todo, ser una voz prodigiosa que denunciaba la situación de la mujer y que se pronunciaba en contra de las tradiciones mas injusta. Esos fueron sus delitos......

Quisiera recordar, homenajear a la memoria de Federico García Lorca, no con un poema suyo, sino con el reconocimiento hacia su persona, de otro gran poeta español.

      Se le vio caminando entre fusiles

               por una calle larga,

               salir al campo frío,

      aún con estrellas, de la madrugada.

                Mataron a Federico

              cuando la luz asomaba.

              El pelotón de verdugos

              no osó mirarle a la cara.

             Todos cerraron los ojos;

              rezaron: ¡ni dios te salva!

              Muerto cayó Federico

-sangre en la frente y plomo en las entrañas-

         ...Que fue en Granada el crimen

sabed -¡pobre Granada!-, ¡en su Granada!

Proyecto Ilusionante

Cuando Pablo Iglesias funda el sindicato UGT en 1888 uno de sus principales objetivos era el de crear una organización, que a parte de defender los derechos de los trabajadores, fuese un órgano donde articular el pensamiento socialista hacia el mundo obrero. Dos años antes, en 1886 había fundado una revista de corte sindicalista y la fundación del sindicato UGT, fue el colofón a la expansión de las ideas socialistas al mundo obrero. 

Desde sus comienzos, el sindicato UGT, ha sido de corte socialista con lo que no era de extrañar que el trabajador que estuviese afiliado al sindicato lo estuviese también al partido, eso demostraba una convergencia de ideas por parte del mundo político y del mundo laboral. 

Panrico

Pese al nuevo proceso de mediación iniciado ayer por parte de la Generalitat, la dirección de Panrico ha solicitado hoy formalmente a la inspección de Trabajo en Cataluña la aplicación de un Expediente de Regulación Temporal de Empleo (ERTE) a los empleados de la fábrica de Santa Perpètua de Mogoda, en huelga desde hace casi ocho meses. La empresa contempla este expediente temporal para, en el caso de que se desconvoque el paro, el tiempo --indeterminado-- que sea necesario acondicionar y poner de nuevo en marcha la fábrica. La solicitud ha pillado por sorpresa y ha enfadado tanto a la Generalitat como a los empleados, que han criticado una actuación que han calificado de "unilateral al margen de la mesa de negociación".

La negociación y el acuerdo en el marco de un convenio colectivo, protege los derechos de los trabajadores y las trabajadoras, que no pueden tratar de igual en una ralación laboral, animo a que puedan volver a la mesa de negociación para llegar a una solución de consenso.

Referéndum para cambiar la constitución

Répública vs. Monarquía (Fuente: https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcT_ZaYovgADLdlxarDf16S649m9Sbf5tAenKI3vcknyA8bLlCsE-w)

Actitud chulesca y prepotente por parte del gobierno. Esta es la conclusión a la que llego, después de haber leído el artículo en donde el presidente del gobierno, dice que para una republica hay que cambiar la constitución. Este tipo se piensa que somos tontos, eso es un brindis al sol, ¿como puede dirigirse a los que piden el cambio de esa manera? ¿es que no sabemos que para el cambio de forma de estado, de monarquía a república se debe presentar una reforma constitucional?, si claro que lo sabemos, sabemos que esa reforma se debe presentar en las cortes, y sabemos que utilizarán su mayoría absoluta, perdón su dictadura absoluta, para rechazar dicha reforma.

Sabemos que la ley está para cumplirla, no hace falta que venga este personaje a darnos lecciones de derecho constitucional, pero un gobierno democrático "que no es el caso", que si, que esta legitimado por las urnas, que fue votado democráticamente, un gobierno no puede dar la espalda de esta manera al pueblo.

La monarquía tuvo un mayoritario apoyo del pueblo, es cierto, pero ese referéndum fue en el año 1978, creo que desde entonces a llovido algo y que alguna que otra cosa desde hace 38 año a cambiado, no puede valerse de un resultado como ese, por cierto el articulo 92 de la constitución permite consultar sobre asuntos relevantes, o sea que si tuviese voluntad democrática lo aplicaría.

No se le debe tener miedo a la democracia, y creo que el pueblo español, tiene el derecho a pronunciarse, si el referéndum sale que el modelo de estado es la republica, los partidos deberían sentarse y empezar a realizar la transformación de la constitución, estamos ante un hecho de todos, con ámbito de aplicación para todos, por eso es necesario que se oiga la voz de todos, la voz del pueblo. Eso es democracia.

Agresion, ¿solo por una bandera?

Cuando el 27 de Abril, durante la celebración de un acto familiar, nuestro secretario general recibió un puñetazo en la cara y fue insultado, el primero que dijo que eso se debía al clima de crispación generado en catalunya en torno al proceso soberanista.

 

Desde varios sectores, no aceptaron de buen grado esta afirmación y al final la versión oficial, fue que la agresora, era una mendiga, que si lo hizo porque una bandera estaba sucia......., pues bien, hoy se sabe que la supuesta mendiga, fue candidata de Alianza Popular en las elecciones municipales de 1983 en la ciudad de Terrassa.

Desde el primer momento, Navarro, se decanto por el motivo de la crispación en la agresión sufrida, y la verdad, particularmente, se me hace muy difícil creer, que una persona siendo candidata de unas listas como la de Alianza Popular en el año 1983, tuviese hasta el día de hoy una espinita clavada contra Navarro por que una senyera, estaba sucia, de verdad no me lo creo.

Segunda transición

Comienza Junio con una noticia que remueve más los “fundamentos” del país. Abdicación, una palabra que pone en cuestión herencia directa o un plebiscito que dé voz ciudadana y legitimidad a una sucesión, o defina la decisión aplazada en una transición donde primó la estabilidad sobre la voluntad popular secuestrada durante cuarenta años.

Si consideramos democracia como voluntad popular, ¿acaso un refrendo que refleje ésta voluntad ha de remover tantas iras en poderes establecidos?

¿No es acaso éste el modo de consensuar algo que a todos afecta?

Una Constitución que en su día fué hoja de ruta, hoy parece ser barrera infranqueable para callar voces discordantes.

Os animo al análisis y reflexión.

¿Abdicación solo?

Esta abdicación, si ya había sido una decisión tomada hace tiempo, ¿porque se a precipitado?, ¿tiene algo que ver, la no dimisión de rubalcaba?, ¿podría el próximo congreso, tener una mayoría republicana o antimonárquica?, bueno, deberemos esperar, lo que si es cierto, es que podemos pensar que siendo una decisión tomada hace meses, existe la sensación que algo ha hecho que se precipite el anuncio.
 

Lo más significativo de todo esto, es que tanto la abdicación, como la formalización de la proclamación del heredero como rey, deben ser resueltas a través de una ley orgánica, ya que no queda reflejado en la constitución, el trámite que se debe seguir en estos casos. Hoy escuchando a todos los grupos políticos y a los políticos de mi partido, me pregunto:
 

¿Seriamos capaces los socialistas de articular una ley orgánica, en donde se aprobase la abdicación y no se llegase a aprobar la sucesión a la corona?......

Estamos delante de un momento histórico, los socialistas siempre hemos apostado por un estado federal, ese debe ser nuestro objetivo, desde todos los sectores del partido, nacional, autonómico, o provincial, debemos trasladar un mensaje único a la ciudadanía;

1. Reforma constitucional
2. Estado Federal
3. III Republica

Este debería ser, el último mensaje, de un rey al pueblo de España......

Vídeo mensaje íntegro del rey anunciando su abdicación

Programa d'accions precampanya i campanya candidat a l'alcaldia PSC Sitges

Aquest treball final de diplomatura es centra en el programa d'accions a realitzar en  la precampanya i campanya a les municipals 2015 del candidat a l'alcaldia pel PSC de Sitges  "Ricard Vicente".

En primer lloc s'expliquen quins són els objectius del programa d'accions:

1. Aconseguir que els Sitgetans validin el candidat i el projecte.
2. Generar prou confiança en els ciutadans de Sitges perque vegin que la única alternativa possible és la nostra.

En segon lloc es presenta un DAFO i un Arbre de problemes on s'analitza un dels principals problemes que té el PSC de Sitges: " Es preveu una pèrdua de vots a les municipals de 2015". Es defineixen els principals efectes i les causes. Per últim s'elabora el Pla estratègic amb la orientació estratègica d'aconseguir el 20 % dels vots a les properes eleccions municipals de 2015.

En aquest pla estratègic es defineixen les línies d'intervenció, els objectius i els objectius operatius o accions que són les que contempla el Programa d'accions amb els seus indicadors d'avaluació.

Per últim , a la tercera part es presenta el Pla d'acció amb les accions adreçades a 5 grups target: persones clau del municipi, entitats, militants i simpatitzants, ciutadans i partits polítics i/o plataformes.

Per cadascun dels grups target es detallen les accions a realitzar, amb una temporalització, objectius i continguts.

Es detallen també els recursos humans i el pressupost per poder implementar el programa d'accions així com els indicadors per avaluar les accions realitzades.

La República és democràcia: deixem de ser súbdits per ésser ciutadans

El dia 2 de juny del 2014 serà una data que sortirà als llibres d’història. El Rei de la Transició espanyola de la dictadura de Francisco Franco a la democràcia, Juan Carlos I, va anunciar la seva abdicació de Rei d’Espanya i deixar que el seu fill Felipe VI sigui rei.

Tot sembla indicar que, amb els vots del PP, la successió de pare a fill es farà sense problemes. Però si mirem les xarxes socials o les manifestacions gairebé espontànies que es van produir ahir arreu del país demostren que la gent vol decidir el futur del nostre país. Volen votar si continuar tenint un model no democràtic com és la monarquia o fer un canvi cap a un model molt més just i democràtic com és la república.

Puerta del Sol Madrid - Manifestació demanant referèndum per decidir si volem monarquia o república (Font:www.20minutos.es)

Els joves d'avui, el futur de demà

El projecte “ Els joves d’avui, el futur de demà” , es un projecte que vol incorpora la figura de l’integrador/a als centres educatius. (l’integrador/a social es una figura relativament nova dintre d’àmbit laboral, fa uns deu anys que es va crear. Treballant en l’àmbit social juntament amb l’educador social. És un tècnic de Grau Superior). Aquest   integrador/a treballarà en cada centre conjuntament amb l’equip directiu, docents i els serveis socials per fer l’acompanyament tant l’alumnat com a les famílies.

L’integrador/a social s’encabeix en la nova cultura d’intervenció socioeducativa que posa èmfasi en el treball en equip com a eina fonamental per abordar la realitat social.

imatge(tisocatalunya.blog))

Plan de Recuperación Laboral

Como sindicalista, valoro el descenso de casi 112 mil personas desempleadas, al igual que el aumento de la afiliación a la seguridad social, pero no dejo de reconocer que estos datos van en paralelo a la llegada de la época estival, con el aumento del impulso de las actividades terciarias.

Hay que tener presente que sin dejar de ser unos buenos datos, debemos tener en cuenta que habiendo aumentado la contracción en un 12,5% respecto al mes anterior, debemos tener en cuenta que la contratación indefinida, a caído del 9,5% de mayo, al 7,9%, con lo que tenemos un panorama de mas contratación, pero de menos calidad, tanto salarial como temporal, con lo que, la consolidación del empleo, no es un hecho.

Tampoco la receta aplicada por el gobierno a dado sus frutos, sobre todo a medio plazo, "La Tarifa Plana" de 100€  en la cotización a la seguridad social para la contratación indefinida, no ha dado los resultados esperados, la contratación indefinida entre abril y mayo, a descendido en un 5,4%.

Podem extrapolar els resultats de les Europees a les Municipals de 2015?

A Catalunya els partits més votats a les passades eleccions europees han estat ERC amb quasi un 23 % dels vots , CIU  amb un 22 % i el PSC amb un 15 %. 

Per primer cop el PSC no ha estat la força més votada en unes eleccions europees. Si fem una anàlisi dels resultats es veu clarament que un 44 % de les persones que han votat ho han fet en clau sobiranista quedant en segon terme el vot en clau europea. 

El "frame" que ha creat CIU " Espanya ens roba" ha passat pel davant del missatge que ha transmés el PSC a la campanya a les eleccions al parlament Europeu " canviem la Europa de les retallades".

Però aquests resultats no els podem extrapolar a les properes eleccions municipals. En primer lloc perquè cada municipi tè la seva història electoral, en segon lloc perquè a les municipals es vota a les persones que van a una llista i en tercer lloc perquè la gent no votarà en clau sobiranista.

L'eix independentista no hauria de ser el predominant a les municipals sinó l'eix esquerra-dreta . Confiem en la capacitat de les persones de saber que vota en cada moment.

Resultats eleccions Europees 2014 (Font: www.elperiodico.com)

¿Qué nos debe preocupar?

La preocupación por el desempleo sigue a la cabeza entre los principales problemas de los españoles y crece ligeramente con respecto al mes anterior. Si el mes pasado el 80,3% de los encuestados por el Centro de Investigacions Sociológicas (CIS) consideraba el paro su principal problema, ahora un 80,8% piensa así.

En segundo lugar, el barómetro del CIS sitúa la corrupción, con un 35,7%, cinco décimas más abajo que hace un mes, según los datos del informe, recogidos por la agencia Efe.

Además, un 83,5% de los españoles ve que la situación económica es mala o muy mala, frente al 1,2% que se muestra optimista y piensa que es muy buena o buena. La encuesta se realizó entre el 1 y el 11 del pasado mayo.

En cuanto a su visión de futuro, un 23% de los encuestados piensa que dentro de un año la economía marchará peor, mientras un 21,9% opina que será mejor. La mayoría, el 45,6% no cree que vaya a cambiar nada.

Analizando los datos que se desprenden del CIS, las política de incentivación laboral, han de situarse en el epicentro del programa electoral, junto con una potenciación de medidas que fomenten la ética política, ya que el ciudadano que deposita su confianza en nosotros, espera que se gestione con la màxima eficiencia y eficacia y a la vez con una ética exquisita.

La UGT y el derecho a decidir

Sindicalismo Socialista

Yo pertenezco al sindicato UGT, también al Partido Socialista y como tal, soy sindicalista en el partido y socialista en el sindicato.

El otro día me indigne de una manera descomunal, cuando en una asamblea en la cual debíamos elegir al nuevo equipo de trabajo comarcal del Baix Llobregat, el Secretario Gral. de UGT Catalunya, al que todos conocíamos antes por "Pepe" y digo antes, porque si alguien lo busca ahora por ese nombre no lo encontrará, ahora es el "Molt Honorable, Josep Maria Álvarez", el nombre se lo a cambiado, su procedencia asturiana, no se si lo habrá hecho o esta en proceso, pues bien a este señor, no se le ocurre otra cosa que en medio de su "discurso", que empezar a hacer referencia al derecho a decidir y de la postura, que el entiende que el sindicato debe tener, y no contento con eso, habla en nombre de todos los que representamos a ese sindicato, los cuales según el debemos apoyar esa tesis, su tesis.

Yo sinceramente sentí vergüenza ajena, y no porque sea reacio con el tema de la consulta, al contrario, aunque este rotundamente en contra del derecho a decidir, sino, porque pienso que no tocaba en ese foro, porque a esa asamblea, asistieron representantes de casi todos los partidos del Baix y un gran numero de alcaldes de nuestra comarca. Yo me levante y me fui, no pude seguir oyendo el discurso y viendo la cara de mis compañeros del partido.

Este señor debe pararse a pensar por un momento, y si no llega a tanto, alguien debería decírselo, que la UGT no es independentista, que la UGT a sido el sindicato hermano del partido socialista, le guste o no.

Este señor puede ser independentista, pero le ruego que no haga cómplice de sus ideales a la UGT, y mucho menos que no nos haga cómplices a los que representamos al sindicato y para nada compartimos sus ideales, con esta actitud que tiene en estos momentos el Sr. Álvarez, no hace ningun favor ni al sindicato al que representa ni a los trabajadores que pertenecemos al mismo.

Sindicalistas y Socialistas

 

La crisis económica pasa factura a la salud mental de las personas

La Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS) ha sido la última comunidad científica en unirse a las voces que alertan de un incremento de los trastornos mentales derivado de la situación económica. Expertos en salud pública han constatado esta mañana en la presentación del informe SESPAS 2014 Crisis económica y salud, que los trastornos depresivos en España han aumentado un 19,4% entre 2006 y 2010. Según el estudio, elaborado por más de medio centenar de investigadores, estar desempleado o tener un familiar en paro “constituyen el factor de riesgo más importante para este aumento”. Las personas con dificultades para pagar la hipoteca también tienen un 11% más de posibilidades de sufrir trastornos mentales que la población en general.

El informe SESPAS 2014 ha concluido que “hay evidencias de la relación de la crisis con la salud de la población española y con las desigualdades en salud”, especialmente en las áreas de salud mental y salud reproductiva –la natalidad ha descendido desde el comienzo de la crisis y se h a retrasado la edad de la maternidad- . Con todo, otra de las editoras del informe, Beatriz González, ha puntalizado que todavía es pronto para analizar completamente el impacto de la crisis en la salud: “No está suficientemente claro que hayan empeorado los indicadores de salud durante la crisis, aunque sí se ha constatado que ha habido un aumento de las desigualdades sociales, por lo que los efectos se verán más a largo plazo”, ha explicado.

Compañer@s debemos buscar soluciones para los ciudadan@s, ya que esta situación de crisis perseverante en el tiempo, tendrá incidencias a largo plazo en nuestra salud, es por ello que debemos potenciar las politicas sociales y sanitarias.

Beques Menjador

Tots coneixem el drama que tenen algunes AMPES i sobretot i més important algunes famílies per poder fer front al pagament del rebut del menjador escolar dels seus fills. Dic també AMPES per que en consta que moltes d’elles son les que ajuden a aquestes famílies que no tenen recursos econòmics.



alimentació equilibrada ( xtec.cat)

menjador escolar (xtec.cat

Com ja sabeu la Generalitat atorga beques de menjador, però desprès no fa el pagament corresponent. En la comarca del Garraf, fins el curs passat el Consell Comarcal avançava els diners de la Generalitat ,però durant aquest curs ja no ha pogut fer-lo per falta de liquiditat i han sigut les AMPES les que han ajudat aquestes famílies.

La Planificació Estratègica en Política

Hèctor Santcovsky diu que als polítics ens han de quedar clares dues coses alhora de fer Planificació: amb la Planificació hem d'aconseguir dissoldre el problema que tenim " l'Issue" i també els polítics hem de poder veure mes enllà dels nostre melic.

La planificació estratègica és de gran utilitat pels que ens dediquem a la política. Per planificar cal "liderar" en primer lloc i en últim lloc cal "rendir comptes" amb els ciutadans. Això no ho hem d'oblidar mai els polítics. Hem d'entendre que ha arribat el moment de fer política d'un altre manera, d'una forma lineal, de tú a tú, i no d'Adalt a baix com s'ha fet fins ara.

Per planificar cal fer un Pla estratègic sobre el "ISSUE" o problema que volem solucionar. El pla estratègic tè 3 nivells:

1. L'orientació estratègica
2. Les línies d'intervenció
3. Els objectius

També cal definir els indicadors per cadascun dels objectius operatius. Aquests poden ser:

• Indicadors d'activitat o producte
• Indicadors de resultats
• Indicadors d'impacte

Els indicadors de resultats cal comparar-los amb la línia base. Posem un exemple: suposen que volem mesurar el nombre de notícies que el PSC ha publicat a la premsa sobre el federalisme al filnalitzar el nostre pla estratègic. Si hem publicat una mitjana de 30 notícies al mes, l'Indicador d'impacte serà el resultat de comparar el nombre de notícies que publicàvem abans del pla estratègic al mes en % i, per exemple direm que hem augmentat en un 40% el nombre de notícies que publica el PSC mensualment als mitjans.

Per últim en un pla estratègic també hem de crear el mapa d'Identificació d'actors, anomenats també "stakeholders". Aquest mapa ens permetrà dibuixar en quin nivell està cada actor i identificar els que ens fan mal que seran els que haurem de neutralitzar.

Reflexionem-hi: 24 hores per les eleccions europees

Fa poc més de 10 hores que s’ha tancat la campanya electoral i com es diu en castellà, “la suerte está echada”. Avui és dia de reflexió per decidir qui volem que siguin els nostres representats polítics europeus en els pròxims 5 anys.

Demà ens hi juguem molt, han dit molts partits polítics. Altres no pensen el mateix. Però jo estic convençut que és cert. Ja portem gairebé 6 anys d’una dura crisi, la més dura que he viscut en la meva vida i on encara no veiem la llum al final del túnel. I jo crec que demà pot ser el dia en què les coses puguin canviar. Durant aquesta crisi, en la majoria de països i a Europa ha manat la dreta i d’aquí totes les retallades socials que hem patit.



Eleccions Europees (Font: https://ec.europaeu..eu)

Per això necessitem un canvi i aquest canvi ha de començar per Europa.

L’ICS, 30 anys d’història i tot un futur per endavant

Com és ben sabut, el nostre model sanitari està basat en la participació d’entitats de naturalesa diversa en la prestació dels serveis sanitaris públics. Aquest model sanitari propi neix de la realitat històrica del país, que la Mancomunitat de Catalunya va ordenar en primera instància i que va quedar definit posteriorment amb Llei de bases per a l’organització dels serveis de sanitat i assistència social a Catalunya de 1934.

Amb la recuperació democràtica es va reprendre la voluntat de desenvolupar aquest model sanitari propi i els seus trets diferencials, tenint en compte la situació del moment i l’evolució experimentada. Una fita important en aquest procés va ser l’aprovació l’any 1983 de la Llei d’administració institucional de la sanitat, l’assistència i els serveis socials de Catalunya, que creava l’Institut Català de la Salut.

Enguany es compleix, doncs, el 30è aniversari de l’ICS i cal reconèixer el paper central d’aquesta institució en el nostre sistema sanitari durant aquestes dècades, en les quals s’ha consolidat el nostre model propi definit per la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya. I, per damunt de tot, cal reconèixer, lloar i agrair molt especialment el treball dels professionals de l’ICS durant aquests 30 anys al servei de la salut dels ciutadans de Catalunya.

La sanitat juntament amb l’ educació i la justícia social són els pilars on és sustenten una societat del benestar, no podem oblidar l’ excel·lent feina feta fins ara dels diferents professionals d’ aquestes institucions, és per aquest motiu que cal una resposta acurada i de consens per donar resposta als i les ciutadanes.

Om hem arribat?

L’altre dia anava pel carrer del meu poble i de sobte un veí al que jo no coneixia( i crec que el tampoc en coneixia a mi) tot il·lusionat me va comentar la seva situació. El era una de les tantes persones aturades de llarga durada, que tenia 50 anys , que ja se l’hi acabava l’ajuda familiar i ara per fi havia trobat feina, després de entregar molts i molts currículums i moltes entrevistes de feina, ja havia arribat a la desesperació , però per fi ja tenia feina.
 

Estava molt content, tot i que me va confessar que no li havien dit quin seria el seu sou, ni tampoc quin seria el seu horari, si seria continuo o canviaria cada setmana. Nomes sabia que tenia un contracte de treball i això era lo important.
 

Jo reconec que al principi estava contenta ja que sempre es motiu d’alegria que algú en la seva situació trobi feina.
 

Però després rumiant aquest cas penses en om hem arribant?. Tenim que estar contents per tenir una feina, però sense saber quin serà el sou que ens pagaran , ni el horari que farem, si s’ adaptarà a la nostre vida familiar. Estem perdent tots el nostres drets laborals i socials, i a sobre tenim que estar contents: Sentir-nos afortunats. Això no pot ser:   Om hem arribat?

Sanidad y dignidad

Un estado de bienestar no es algo que surge esporádicamente, sino producto de años de construcción y consolidación, no es un añadido sino algo que hace que un país esté en una u otra división. Lógicamente la sanidad es uno de los puntales de ese bienestar. Desmontarla, es fácil, hay ejemplos sobrados. Recuperarla y ponerla en valor es bastante más complejo.

La Sanidad universal no puede medirse en ratios de rentabilidad, sino más bien en términos de calidad de vida, muy lejos de la mercantilización en que la tienen inmersa, la privatización de servicios esenciales, solo logra convertir en negocio lo que era un derecho fundamental.

Cuando un bien como el acceso a la salud se aleja de las clases menos pudientes y se clasifica, consigue que los ciudadanos se encuentren desplazados y desatendidos, generando un malestar y desarraigo al retirarles un respaldo tan importante como el cuidado de su salud.

Un plan de largo recorrido, consensuado en el arco parlamentario, afectando a la salud, desarrollando un esquema económicamente viable y de calidad, daría una estabilidad y homogeneidad a un colectivo sanitario (de alta cualificación y vocacional) y a ciudadanos afectados.

Una ley de transparencia, con accesibilidad de forma simple e inmediata a presupuestos, licitaciones, adjudicaciones, listas de espera, contratos y subcontratos, daría un giro de control y fiabilidad.

Debemos recuperar la sanidad universal!

Les prioritats del nostre govern són les mateixes que les persones que representen?

El govern actual de Rajoy cada dia em sorprèn més. Estem en època de recessió i retallades, o com diuen ells d’estalvi, però no a tots els sectors per igual. És una notícia de fa ja un temps però que ni havia escoltat per la televisió, ni havia llegit al diari però que vaig trobar per casualitat per internet a la pàgina de la Cadena Ser. El ministeri d’Interior ha decidit gastar-se ni més ni menys que 500.000 euros en un camió cisterna per dissoldre manifestacions.

Camió cisterna (Font: www.que.es)

Els camions cisterna van ser utilitzats al nostre país en el passat  i avui en dia ja no s’utilitzen perquè són vells. De totes maneres, entre els arguments dels antidisturbis diuen que és una eina menys lesiva que les pilotes de goma. Però una vegada escoltats els seus arguments em faig un munt de preguntes. És del tot necessari aquests tipus de camions? És això el que està esperant la gent? I no hi ha camions d’aquest tipus més econòmics? O és que hi ha alguna cosa amagada i el volen tenir per dissuadir que ens manifesten lliurement encara que sigui de forma pacífica?

El Protocol d'actuació en casos de desnonaments de SITGES

El passat  mes de febrer es va aprovar en el Ple municipal de Sitges el protocol d’actuació per casos de desnonaments.
 

El protocol consta d’un circuït d’actuació que s’activa quan una persona està pendent d’un procés de llançament del seu domicili habitual, sigui de propietat o bé de lloguer per impagament de la hipoteca o del lloguer.

Existeix un protocol d’execució de les diligències de llançament als partits judicials  de Catalunya, al qual l’ajuntament de Sitges si ha adherit. Aquest protocol permetrà que quan es vagi a produir un llançament, el jutjat ho comuniqui als Serveis Socials de l’Ajuntament de Sitges amb una antelació mínima de 15 dies d’antelació.

La persona afectada es posarà en contacte amb el departament de Serveis Socials de Sitges i aquest realitzarà un estudi de la situació socio - econòmica de la família i elaborarà un Pla de treball assignant-li els recursos que necessiti. Aquests poden ser socials (servei d’orientació jurídica), econòmics (ajut econòmic de l’ajuntament, generalitat o altres administracions), i d’habitatge social .

Oficina Local de l'Habitatge Sitges

Per uns Serveis Socials més justos a SITGES

Al 2006, just abans de l’inici de la crisi, la pobresa estructural catalana era del 17,2 % (1,2 milions de persones), i en cinc anys ha augmentat en quasi 5 punts, que han suposat uns 424.000 pobres més. Aquestes són dades de l’informe d’intermon Oxfam i la Taula del Tercer Sector que han fet públiques les últimes setmanes. Les succesives reduccions i revisions del pressupost dutes a terme pels governs català i espanyol aquests darrers anys per complir els objectius de déficit han agreujat els efectes de la crisi i ens han dut a més pobresa i més desigualtats socials. Estem assistint a l’augment de casos cronificats a conseqüència de l’increment d’aturats de llarga durada, especialment en el grup de majors de 50 anys.

Si ens situem en l’àmbit local, la pujada de l’IBI aplicada pel govern Forns, la taxa d’escombreries i la retirada de serveis com el centre obert el rusc, també han provocat que a Sitges els més vulnerables hagin de recorra als Serveis Socials a demanar ajut per menjar, vivenda, beques de menjador pels fills, cura de la gent gran amb dependència, per pagar els rebuts de l’aigua o la llum, etc.

Sitges

35 anys d’ajuntaments democràtics

El passat 3 d’abril, es complien trenta-cinc anys de les primeres eleccions municipals democràtiques i el 19 d’abril trenta –cinc anys de la constitució dels ajuntaments democràtics. Desprès de molts anys d’una dictadura , en concret 40 anys, era elegits per sufragi universal els primers alcaldes, alcaldesses i regidors i regidores als nostres municipis. Unes eleccions democràtiques que ho van celebrar amb il·lusió i sobre tot amb esperança d’iniciar una nova etapa. 

S’ha de reconeix que per part de les persones que es van presentar en aquelles llistes electorals van ser molt valentes, ja que avui en dia es difícil estar en primera línia de la política, en el meu cas municipal, representant a un partit polític, en aquell temps representar un partit polític i més a més de ideologia d’esquerres era molt més difícil, després de haver patit tants anys de repressió política . Se tenia que tenir un gran convenciment i torno a repetir un gran valor per fer publiques les teves ideologies polítiques després de totes les persecucions i mots que van haver per aquesta causa.  Parlo des de el coneixement ja que el meu avi va estar empresonat  per defendre les seves idees polítiques, idees d’esquerres. Com deia volia fer un reconeixement i agraïment ampli a tots els alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores  que van voler encapçalar aquelles llistes, per tot el treball fet, per defensar les nostres idees i els nostres drets.

Ajuntament Sant Pere de Ribes (www/hicarquitectura.com)

Generación Perdida

Realidad Juvenil (Fuente: http://www.abc.es/Media/201304/25/jovenes-paro--644x362.jpg)

En España, hay casi 900 Mil jóvenes, que no tienen trabajo, son el 16% de todos los de la Unión Europea. Estos jóvenes, el hecho de tener trabajo, les impide ser ciudadanos de pleno derecho en esta sociedad, de no poder independizarse, de no poder hacer una familia, de no poder seguir estudiando aunque quisiesen.

Estos jóvenes, que no saben lo que es tener un contrato duradero, lo que es cobrar una nomina a final de mes que te permita una mínima independencia, estos jóvenes están desilusionados con todo y no podemos dejarlos solos ni de lado.

El gobierno y sus ministros, no pueden vanagloriarse de que el paro baja, esto, no es buen síntoma para la calidad de la democracia, la realidad es que el paro juvenil, que es el doble de la media, es el principal problema a solucionar, estos jóvenes son los que deben tirar de la economía, son los trabajadores del futuro, los que deben pagar las pensiones mañana, si estos jóvenes no tienen futuro, España no tendrá futuro, por eso, señores del gobierno, tengan mas decencia a la hora de valorar las cifras.

Cada vegada actuem més com a màquines i menys com persones?

Fa uns dies veient el programa Al Rojo Vivo de la Sexta, vaig escoltar una entrevista que em va impactar i que en va fer reflexionar.

L’entrevistador era un home d'uns 60 anys d'Alacant i explicava que era pare d’un noi, l’Alfredo Sánchez Sansano, que ara té gairebé 29 anys i que des de ben petit pateix una malaltia incurable degenerativa que l’ha deixat en cadira de rodes des dels 4 anys i quedar-se cec als 23 anys.

Alfredo Sánchez Sansado i la seva família (Font: http://www.elmundo.es/espana/2014/04/22/535614d3268e3ec5478b456b.html)

Feia uns mesos que el compositor Marcos Galvany el va convidar a l’estrena europea de la seva òpera Oh my son, a l’Auditori de la Diputació d’Alacant. La família, sense grans recursos, havia fet l’impossible per poder donar-li aquesta satisfacció al seu fill, ja que per poder portar el noi, que ara es troba enllitat, van haver de preparar un llit amb rodes, cremes i bolquers. Però el mateix dia de l’audició, segons el pare, el van trucar i li van dir que no hi anessin perquè no els deixarien entrar.  Paraules textuals del pare van ser que li havien dit que l'Alfredo no era un “discapacitat a l’ús” i que un llit a un auditori no quedava bé.

Marruecos y los derechos sociales

Ya hace un tiempo que una vez al año hago un viaje a Marruecos, es u país que me fascina, su gente, sus colores, sus olores… etc. Como digo viajo a este país desde el año 2008, es cierto que he visto un cambio ( a mejor) en sus infraestructuras, pero un cambio muy lento. Conozco Marruecos de norte a sur y de este a oeste, sus grandes ciudades y sus pueblos y aldeas. Hay que diferenciar entre sus ciudades modernas y cosmopolitas como Marrakech Agadir, Fez, Rabat, Casablanca…etc y sus pueblos y aldeas como M’Hamid, Merzuga Rissani Zagora …etc.

Sus pueblos y aldeas muchos de ellos no tienen ni calles asfaltadas, ni servicios mínimos destinados a los ciudadanos. Como puede haber tanta diferencia entre una población y otra en el mismo país. Entre los compañeros del viaje comentamos que ni el mismo país debe saber con certeza cuantos habitantes tiene ya que la mayoría de gente que vie en estas aldeas no deben ni estar censados. Población donde hay muchos niños, niños que no están escolarizados, que no reciben escolarización reglada, niños que a muy temprana edad empiezan a trabajar en el campo. Una imagen que se daba en este país en la década de os años 40 .

Marruecos es un país que como todos sabemos vive en una monarquía.

Un país de muchos contrastes como decía al principio, de olores , de colores pero también de realidades sociales.

Escola rural(mundoarabe.org)

Violencia de género

Cada año, los contadores se ponen a cero y los publicistas se estrujan los sesos para hacer anuncios contra la violencia de género. Inexplicablemente, el número de víctimas aumenta y, además, la sociedad se vuelve cada vez más machista: adolescentes que se creen dueños de sus parejas, hombres que se deprimen porque es la mujer la que trae el dinero a casa… Antes teníamos la excusa de la España antigua, pero ahora eso ya no nos vale. Sigue habiendo gente que se empeña en matar, que insiste en ir por ese camino.

Por ese motivo necesitamos una respuesta uniforme y unida ante la violéncia de genero, no justificarla y hacer un abordage interdisciplinar, para poder poner fin al marcador que cada año se pone a cero y asistimos atónitos, como meros expectadores al cambio de número. Cómo socialista condeno todo tipo de violència, y no es justificable, porqué detrás de cada número hay una persona y una historia de vida truncada por la violencia.

Quina és la política que demanen els ciutadans?

La pèrdua de drets socials que els ciutadans haviem aconseguit majoritàriament amb governs socialistes especialment en els àmbits de l'educació i de la sanitat en aquests dos últims anys han fet que els ciutadans ja no confiïn en l'estructura de funcionament polític que tenen els partits majoritaris.

 

Cada cop més surgeixen nous moviments socials com ara el "procés constituent" o el recentment partit "podemos" que tenen una estructura de funcionament lineal i participativa enlloc de piramidal o jeràrquica.

Aquestes noves formes de fer política poc a poc van arrossegant més ciutadans descontents amb el sistema polític actual. Grups com els activistes del 15-M en són uns d'ells. Un altre grup que s'hi està afegint són els joves no adscrits fins ara a cap partit polític. Persones aturades descontentes del sistema també en són un altre col·lectiu.

Les esquerres hem de fer alguna cosa, hem de reaccionar i construïr un programa que doni resposta a aquesta nova demanda dels ciutadans que és en definitiva una nova manera de fer política.